Curta passejada per la cultura catalana III

El còmic el podríem dividir en diferents seccions. Yakari, Astèrix i companyia formarien part del còmic francès. Dibuixos estilitzats i escenes molt treballades, quasi sempre amb colors vius i figures ben delimitades. Els altres dos serien l'americà (Spiderman, Superman, Batman o Qualsevolcosaman) i el manga. Aquest últim, provinent del Japó gràcies als Dibuixos Animats com Bola de Drac o Akira i motiu d'un petit ressorgiment del dibuix els últims temps. El còmic fet a Catalunya és quasi innexistent, com a mínim en format col·lecció.

Però continuem. Mentre que el còmic infantil francès sempre hi ha hagut versió catalana, ni el còmic adolescent/adult ni el de superherois ni el manga s'ha traduït espontàniament a la nostra llengua. Fins fa poc només podies trobar la col·lecció de Bola de Drac, Fly i Doraemon. Cap de les grans sèries japoneses (Evangelion, Akira, Alita etc) ha estat traduïda al català. Recentment hi ha la versió de Conan, el Petit Detectiu (per nens) i Naruto, però molt atraçades respecte la versió castellana.

Evidentment, les novel·les gràfiques (còmics amb tapa dura, per resumir) no cal que en parlem. Totes, totes en castellà. M'ha fet l'afecte que els sembla que el còmic en català no és seriós, però en castellà si.

La literatura infantil i juvenil és un subgènere adjuntat a la secció de còmics de l'FNAC. Si us he de dir la veritat no m'hi he fixat gaire, i és que darrerament aquests llibres pequen de falta de imaginació. La literatura per nens em queda massa lluny i l'adolescent darrerament peca de falta d'imaginació. Tot són mags, dracs o espases. Diuen que les Cròniques de Kandihir (d'uns catalans) són diferents. Però no era una crítica a aquest tipus de literatura el que volia fer aquí. Creia que a la literatura per nens trobaria més coses en català per ser la llengua d'aprenentatge a Catalunya. I realment si només miréssim el títol del llibre veuríem que pots trobar quasi les dues versions (catalana i castellana) de tots els llibres. Però mirant més profundament descobreixes que si hi ha 25 còpies de la versió castellana a primera fila i ben gran, n'hi ha 5 de la catalana amagades darrera la lleixa. 

Això m'ha fet pensar si no era així també amb els pocs còmics en català. M'he tornat a acostar al manga japonès i veritablament hi havia el mateix problema. Per una còpia en català en trobem cinc en castellà i sempre en posició més assequible.

He agafat l'últim volum de Musculman (en català) i mentre reia les estupideses del superheroi més burro que s'ha inventat he tornat a pensar en la música catalana. Si la música catalana no és bona, el còmic del nostre país encara està pitjor, mirant l'FNAC. Però el castellà tampoc el veig amb molt vigor, tot prové de l'exterior, tot són traduccions. Perquè dons es tradueix al castellà? És que si ho fessin al català no vendrien? Que els volums en català estiguin més amagats és voluntari? Ser català no és comercial? O serà una altra cosa?

He tornat en Musculator a la seva lleixa i poc a poc he entrat a la secció literària de l'FNAC a la sucursal de l'Illa Diagonal.

—–

Nota: Parlo sempre com a consumidor mitjà. Si voleu que algú us parli de l'estat del còmic català o en català que no sigui només Astèrix/Tintin, dirigiu-vos a l'Avi, que tinc la impressió que hi entén més que jo;) 

Potser t'interessarà:

1. Curta passejada per la cultura catalana IV
2. Curta passejada per la cultura catalana II
3. Curta passejada per la cultura catalana I. JO TAMB? COMPRO M?SICA EN CATAL?