Tretze tristos tràngols, Albert Sánchez Piñol
Valoració: 
- Autor:Albert Sanchez Piñol
- Tapa Tova
- ISBN-13:9788496735132
- Publicat per:La Campana
- Data de publicació: 2008
La literatura catalana és prolífica en contes. Potser s’hauria de fer un estudi perquè tants dels grans escriptors catalans s’aventuren sovint en aquesta branca de la literatura tant mal considerada. Parlo de Calders, Rodoreda, Pedrolo, Monzó i ara Sànchez-Piñol. El que sorprèn és que precisament el conte és un gènere molt desagraït. La dificultat d’escriure un conte bo és similar a la d’escriure una bona novel·la, però si el següent conte no manté el nivell ningú recorda el d’abans. Això és el que s’ha arriscat Sánchez-Piñol amb Tretze tristos tràngols.
Tretze Tristos Tràngols és el nom d’aquest recull de contes que basen la història en mals moments dels seus protagonistes. Però el resultat, des del nostre punt de vista, és desigual. Piñol és capaç de demostrar amb poca cosa la seva habilitat per controlar el ritme de la novel·la i jugar amb la imaginació del lector, però també finalitza alguna de les seves històries de manera massa brusca i previsible. A vegades sembla que tingui pressa per acabar, a vegades que no sap com fer-ho i això és de les pitjors coses que li poden passar a un conte. De totes maneres hi ha històries sublims, com la de “No compris xurros en diumenge” on trenca els esquemes de la temàtica del relat curt i aconsegueix centrar-nos en una història dura i realista que mostra les vergonyes de la societat. O el relat de l’armari – no en recordo el títol, perdoneu – que com a Pandora al Congo, demostra la seva habilitat per jugar amb la nostra imaginació.
De totes maneres, Tretze tristos tràngols té altres motius que el fan interessant. El relat curt et permet provar estructures narratives diferents, provar temàtiques: pots fer un conte oral, un joc de diàlegs, una anècdota fantàstica (a l’estil calders), etc. Pots fer terror, fantasia, quotidianitat i crítica política en el mateix recull de contes. Crec que en Sanchez-Piñol, volgudament o no, ens ensenya aquestes proves i ens apropen la seva escriptura.
És un bon llibre de contes que ens ajuda a fer més passable l’espera de la cloenda de la seva trilogia fantàstica, que dit de passada s’està fent una mica llarga.
Potser t'interessarà:
Certament recomanable, com tot el que escriu aquest bon home. Jo he acabat el “Pallassos i Monstres”, aquests dies. També el recomano.
Sergi, si és recomanable, però qui hi busqui una Pell Freda o una Pandora al Congo s’equivoca…