El Vent Musical i la Principal festucana
Aquests darrers dies ha bufat un vent fort i sorollós de migjorn. Quan caminaves pel carrer una orquestra de clarinets, trompetes i tenores retrunyia a les teves orelles i en prou feines podies aixecar la vista per veure-hi. És el vent musical, un fenomen meteorològic únic al món.
El vent musical es deixa sentir els mesos de tardor i hivern, i aconsegueix la seva màxima potència a finals de Febrer quan assoleix pics de 100 decibels. Els vents poderosos solen xiular a les orelles o produir un só quan s’escolen pels porticons de les finestres. El vent musical, en canvi, és capaç de reproduir una cançó orquestral sencera. Alguns meteoròlegs s’han arriscat a estudiar-lo, i consideren que el congost d’Hanníbal – per on entra el vent- té una formació rocosa que transforma el vent en una cobla poblada d’instruments de vent. Els vells del poble tenen una altra explicació.
Diuen que fa molts i molts anys en Pep Ventura feu una breu estada a Vilafestuc. Mentre va ser a la vall a la recerca de la revolució que es convertiria en la sardana, un grup de vilafestucans es van entusiasmar amb la seva idea i formaren la Principal Festucana que assolí certa anomenada a la comarca. No prou contents amb aquesta fita, els joves musics festucans s’embarcaren en una gira pel país. El seu èxit fou fulgurant, tenien tants concerts que abandonaven la vall tot just entrada la primavera i no en tornaven fins que les fulles dels festuquers eren grogues. El secret darrera de tot era la potència de les seves tenores i fiscorns que aconseguien despentinar fins a la segona fila de balladors. Un octubre, però, en comptes de tornar la Principal Festucana aparagué un vent fort i sonor que tocava les melodies clàssiques de la cobla festucana. És des d’aleshores que l’anomenen el vent musical en honor al sobrenom que tenia la Principal Festucana.
Sigui certa o no la llegenda, el vent musical fa anys que fa estralls a la vall. Com aquella vegada que “Les Valquíries” de Wagner van fer trontollar el sostre de l’església, o quan en plena Guerra del Pistacho – com en diuen aquí de la guerra civil – va sonar els “Segadors” tot un mes seguit. Últimament sembla que el vent té predilecció per la música d’arrel tradicional i des de fa una setmana que bufa el “Juny” de Juli Garreta… Així que ja ho sabeu! Si mai un vent us eixorda a ritme de cobla pareu ben bé l’orella, potser us delectaren amb alguna cançó clàssica!
Potser t'interessarà:
[...] Musical és el vent de migjorn, del que ja n’havíem parlat a l’article de la cobla «el Vent Musical». Aquest estiu han sonat un reguitzell de marxes mores que han sorprès als vilafestucans, poc [...]