Espiral, de Manuel Baixauli

Valoració:

Autor: Manuel Baixauli
ISBN-13:9788482561028
Publicat per: Edicions Proa
Data de publicació: 2010

COMPRAR PRÉSTEC Entrevista Vilaweb

Feia temps que no hi havia tanta expectació a Vilafestuc per un llibre com la d’Espiral de Baixauli. En Dèdal ha trigat mesos a fer-lo arribar a la seva llibreria. Diu que tenia por de l’èxit de l’Home Manuscrit. De fet quan vam llegir a la portada el subtítol “De l’Autor de L’home manuscrit” vam témer que no tingués raó. Ja sacrificàvem en Manuel Baixauli a la llista d’escriptors amb un llibre i massa escriptura.

Espiral, com diu a la contraportada és un llibre de relats brevíssims (s’ha de llegir el brevíssims amb contundència), i d’una imaginació desbordant. Anem a pams. Per començar explicar Espiral és difícil. Molt. Emmarcar alguns dels textos dins del conjunt relat és agosarat. Un relat segueix la forma introducció-nus-desenllaç, encara que sigui amb cinc frases. A Espiral la forma és indiferent. Algunes històries no arriben a cinc línies, d’altres que sí que hi arriben omplen els paràgrafs amb descripcions per finalitzar amb un punt i a part interrogatiu (i ara què?). Tot i així els textos mantenen una línia de conjunt, que es converteix en típicament baixaulià: la mort, la desgràcia i un món irreal, tenebrós i a voltes cruel. Tot amanyagat amb una prosa fluïda però densa que s’harmonitza amb el que vol narrar.

Aquest conte certifica el que a la primera novel·la s’intuïa: la fantasia de Baixauli és més propera a Kafka que a Calders o Monzó. I això és motiu d’alegria, perquè fins ara  sobrats de fantasia sarcàstica no havíem cultivat la fantasia agra i melancòlica. La literatura catalana ja pot mostrar  un escriptor imaginatiu, críptics i foscos.

Qui hi busqui un llibre senzill i tranquil per passar l’estona o llegir entre hores que se n’oblidi perquè la seva intensitat pot arribar a cansar al lector més àvid. En canvi és ideal per aquells a qui els agrada ser seduïst per imatges poètiques i melancòliques.